Publicado: mayo 16, 2026, 3:30 am
El matrimoni viu en un xalet a La Florida, una urbanització situada entre Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta, i tant ell com ella són enginyers industrials, però només treballa l’home, com a director d’operacions “al centre logístic que MercaMón va posar al polígon de la sortida de Sabadell”; ella, en canvi, sembla haver renunciat a la feina que li proporcionaria la carrera estudiada: els matins va a pilates, s’apunta a clubs de lectura, assessora un parell d’empreses durant dues tardes —per fer veure que ets independent econòmicament, li diu la germana— i sobretot es dedica a cuidar la filla, la Joana, a mirar que “la nena no desatengui el curs”, i que just al començament de La gata pronuncia les paraules que ens alerten sobre la possibilitat que l’aparença de benestar que els embolcalla no és tan inqüestionable com sembla: “¿Mama, no estaríem més segurs si al vespre tothom es tanqués a casa i als carrers només s’hi quedés la policia perquè no ens passés res?” El motiu de la por es deu a l’assassinat d’un narcotraficant al jardí d’un dels xalets de la urbanització, que la mare i la nena veuen cada dia anant a l’escola. De sobte, el paisatge quotidià irromp al telenotícies desfigurat per la violència mentre al carrer encara sonen les sirenes dels cotxes policials. Tanmateix, la rutina ha de continuar, i com que la nena ha de fer un treball escolar sobre La crida del bosc i “té dificultats de comprensió lectora” —a causa d’algun punt de dislèxia?, a la falta d’interès?, a l’ús prematur del mòbil?—, la mare n’hi llegeix un capítol cada nit.
La gata
Joan Esculies
Edicions de 1984
158 pàgines. 17,90 euros
